ESSENCIALS EMPORDÀ
Enric Torrent Navarra és carnisser per formació i per vocació. És al capdavant de la carnisseria Pelai de Sant Climent Sescebes i representa la tercera generació de l'establiment fundat pels seus avis. És membre actiu del Gremi de Carnissers i Xarcuters artesans de les comarques gironines.
Quin impacte ha tingut el coronavirus en la seva feina quotidiana darrere del taulell?
Evidentment ha estat gran i ha tingut moltes repercussions, però des del primer moment vam ser conscients que som imprescindibles per a la gent com a branca del sector alimentari. Hem notat una pèrdua dels clients de fora del nostre entorn, els que venien de Figueres o Roses, per exemple. Però n'hem guanyat de nous, especialment de la Jonquera. Vam veure molt aviat que la cosa s'embolicava i que havíem d'afrontar-ho amb serenor i seny.
Quins canvis han hagut de fer per a poder mantenir l'activitat.
Primer de tot, garantir la seguretat dels clients i la nostra. Per sort teníem guants i mascaretes de protecció, com no podia ser d'una altra manera. Inicialment només deixàvem entrar quatre persones al mateix temps, però aviat vam canviar-ho a dues. Vam decidir treballar només al matí, de nou a dues, repartint l'equip en dos grups. Tres despatxant a la gent al matí i dos treballant a l'obrador a la tarda per preparar la feina de l'endemà. A la tarda és quan també fem el servei a domicili a tota la nostra àrea d'influència. Al final, però, va caldre que una persona de l'equip de tarda passés al matí perquè estàvem desbordats atenent el taulell, les trucades i preparant les comandes.
Vostès tenen obrador, elaboren productes artesans a més de comercialitzar carn. A causa de la pandèmia, han tingut cap entrebanc per a trobar gènere?
No, cap de rellevant. Anem a l'escorxador a buscar tot allò que necessitem i no hi ha hagut, fins ara, problemes de subministrament. Amb la carn de porc, per exemple, no hi ha cap canvi. Amb la de vedella el tema és més limitat, ja que amb tot el sector de la restauració aturat ja no es pot adquirir peces de manera tan selectiva com abans. El xai havia baixat molt, però el Gremi va fer una campanya encertada, l'associació de productors va fer fressa perquè s'estava generant un problema i la seva venda ha tornat a repuntar. Ara, allò que tira més és el pollastre. Tothom en menja.
Com afronta el repte de relacionar-se amb el client?
Respectant tots els consells de seguretat i prudència possibles sense perdre el tracte que es mereix. A la carnisseria tot està ben delimitat. El repartiment a domicili el fem amb una furgoneta isotèrmica amb totes les garanties sanitàries. Hem acostumat la gent a fer els pagaments per Bizum o amb transferència.
A més de tallar carn, també tenen cuinats i elaborats.
La gent cuina més a casa, és evident, però també compra menjar cuinat i productes curats. El cuit ha quedat estancat, abans en fèiem molt més.
Hi ha algun aspecte que serveixi de lliçó positiva?
La venda de proximitat ha guanyat valor. També crec que, en el nostre sector, hi haurà canvis importants quan tot hagi passat, sobretot amb el tema horaris.